23:57
Seria facil posarse les mans davant els ulls per tapar el que no volem veure, pero hi ha un ull que una vegada sobra ja no es tanca mes, ni tan sols per "parpadear". Els records no haurien de ser el nostre combustible. O si. Neixer cada mati amb loportunitat de desconeixer cares, carrers i sentiments. Loportunitat de descobrir, de trobar, de sentir, destimar... des de zero. Cada dia una nova vida, un nou principi que augura un final proper pero no trist. Ningu sap que despertara amb la memoria buida com un paper en blanc, per aixo a ningu li importa.
23:58
Que faries si em trobessis a laltra banda del teu llit despres dhaver passat una nit veient les estrelles des de lampit de la teva finestra?
Potser mestimaries de nou, sabent que es el desti el que ens posa lun davant de laltre cada dia sense ni tan sols saber com ens diem. Potser sentim una passio irrefrenable cada vegada que ens trobem de casualitat. Potser ens ignorem i ens cridem latencio a parts iguals amb el transcorrer dels anys.
23:59
Hi hauria dies de tots els colors. Podriem anar un dia amb uns i amb uns altres el dia seguent, ajuntantnos amb aquells que potser hem menyspreuat el dia anterior. Pero a ningu li importaria.
Creus que hi hauria un minim sentiment didentitat al que aferrarnos dia a dia? Creus que un dia podries comprar un llibre que acabaries llançant justament al cap de 24 hores? Creus que hi hauria alguna cosa pendent? I si algu, de sobte, comences a emmagatzemar records? Nomes desitjaria no ser jo.
00:00
Ens coneixem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada