Dia 3

Agafa un conte clàssic i afegeix-li un personatge famós.
__________________________________


La caputxeta vermella i el conill dolent
Hi havia una vegada una nena hiperactiva que no podia parar quieta. El seu pare, per tal de no perdre-la de vista els dies de mercat, li va cosir una capa vermella impermeable amb caputxa i no li deixava treure per res del món.
Val a dir que l'home era una mica curt de vista i que la gent del barri estava cansada d'anar a buscar a casa seva les seves filles, fills i inclús alguna mascota vestida amb aquestes robetes que fan avui dia perquè les confonia amb la Blau, o caputxeta vermella com la coneixia tothom por aquel entonces.
El cas és que el pare era fan d'ABBA i Mecano i la capu havia crescut escoltant les seves cançons creient inclús que no existia més música al món.
Un bon dia, el pare va dir a la nena que hauria de portar uns cassettes rebobinats a casa l'àvia, que amb prou feines podia sortir del llit, i que aprofités per veure com estava i tal.
Ella, entre que no tenia res més a fer i estava avorrida de tant confinament, va decidir posar-se la caputxa i creuar el barri fins a casa l'àvia.
De camí es va trobar un conill fatxenda amb ulleres de sol i dents d'or que li demanava l'hora. Ella li va dir que s'equivocava de conte, que ella no era l'Alicia, i va seguir el seu camí. El conill dolent va reaccionar a temps i abans que girés la cantonada la va atrapar fent només quatre salts.
- Ei, Capu, on dius que vas?
- I tu què n'has de fer? Conill tafaner...
- Sé què és el que portes a la teva totebag de dona cíclica, bonica.
- Ho saps tu i ho sap tothom, si t'hi fixes molt i molt bé, veuràs que és transparent.
El Conill es va quedar amb un pam de nas, però no es va deixar ensabonar.
- Vas a ca la iaia, no? Doncs que sàpigues que els semàfors d'aquesta avinguda estan descoordinats i quan arribes a la punta del carrer és quan es posen vermells, fent que t'aturis a cada xamfrà.
- No tinc pressa, però merci. Ho tindré en compte un altre dia.
- No, no. Espera. Si tombes per aquell carreró estalviaràs molt de temps i podràs passar per Discos Impacto i escoltar una mica de Bob Dylan, com a tu t'agrada, abans que el papa et trobi a faltar.
- És diumenge, gràcies però passo.

El conill no va tenir altra opció que córrer tot sol pel carreronet esbufegant i amb la llengua fora per intentar arribar abans que la nena a casa de l'àvia. La seva feina era la més fàcil, entretenir-la perquè anaven tard preparant-li la seva festa d'aniversari. I ni tan sols això sabia fer bé.
Per sort, una manifestació improvisada va tallar el carrer de l'àvia i va poder veure des de la finestra com esperava, impacient, intentant passar entre els tambors i els timbals.

Quan per fi va trucar a la porta, va sentir com una veu ronca i greu li deia
- Passa, passa, que la porta és oberta...
La Capu coneixia la història de la caputxeta vermella des que era petita, i la seva cara de decepció en veure al seu pare fregant-se amb el Bad Bunny i l'àvia aguantant el pastís amb més espelmes del compte va ser monumental.