A vegades em plantejo, a l'hora d'escriure una historieta o un petit conte, quin serà el gènere dels meus personatges o bé si prefereixo que se sàpiga.
Crec que és interessant adonar-nos de tot allò que hi ha intrínsec en una història i allò que no s'explica perquè d'alguna manera es sobreentèn quan ho normalitzem i comparem o apliquem a les possibilitats del nostre entorn.
Entenc que, per exemple, el llenguatge ajuda a definir si parlem d'un noi o una noia, però què passaria si intencionadament no ho fes? De la mateixa manera entenem que tot personatge és nascut i se sent representat amb el gènere que determinen els seus genitals (i sé que aquí m'estic explicant una mica regulin) i que és heterosexual i monògam "hasta que se demuestre lo contrario". I que s'ha de fer molt explícit i s'ha de tractar amb profunditat quan es vol mencionar en una història.
Tinc l'oportunitat d'estar en contacte amb aquells que ho assimilen tot sense plantejar-se conflictes morals que la societat imposa. Amb els que encara tenen certa llibertat, i si més no, flexibilitat de pensament. Aquells que estan oberts a sentir i a entendre "el què és diferent". Els que poden canviar l'imaginari col·lectiu de la nostra societat i lluitar des de la normalitat pels drets de totes les persones. I tinc ganes de jugar.
De buscar (i, espero, trobar) o de crear històries que trenquin amb aquests estereotips, amb aquestes adjudicacions de personalitat o de físic. O també puc modificar històries que ja existeixen i transformar determinades situacions o personatges, i fer-ho sense cap pretext, sense cap introducció i sense cap "invitació" a la conversa posterior per part meva, per tal de normalitzar-ho.
Em convido a crear un banc d'històries i contes que ofereixin altres realitats i les normalitzin.
Gràcies, jo.
De res, Nerea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada