8-------

Que poc s'ho imaginava que es pogués trobar allò. Allà. En serio, molt fort.
Mira que s'esperava molt de la cita. Hi portava pensant dies que semblaven setmanes, i es portava tocant pensant en aquella veu sexi de l'altra banda del fil del telèfon des de la primera vegada que es van trucar.
"És només un joc", es deia. I jugar sempre li havia agradat molt.

La qüestió.
Van quedar a una pizzeria de nom estrany que ni tan sols sabia on quedava en el mapa. El metro que la portava estava ben ple de guiris - com sempre, clar - però ara ella entenia cada paraula que deien, de com es reien dels hipsters, de com n'era la ciutat de bonica però quina pudor que feia. Es mirava al reflex de la finestra amb noséquina parada de fons, a tota màquina, amb rostres que passaven sense pressa però massa ràpid per assimilar-los a tots. Feia anys que no sortia sense maquillar-se com una porta. No perquè ho necessités ni perquè tingués cap complex, simplement li agradava molt allargar les hores prèvies a la cita imaginant-se els seus gestos, de quina manera afalagaria les seves sabates o la seva faldilla, de quin color serien els seus cabells, i si tindria cabells allà on no s'hi veu.

Dirty office.
No. Que així es deia la pizzeria, i no li podia anar el nom més a dit. Li havia dit al seu home que havia quedat amb unes companyes de l'oficina per fer un cafè mentre arreglaven l'últim projecte en què treballava la jet set de l'empresa. La cosa. Va sortir del metro i no va preguntar gaire per fer-ho més misteriós. Potser inclús li sortiria un gall quan li digués hola, qui sap, després de tanta estona sense articular paraula. Però ella tampoc no va dir gaire cosa, lo just per poder reconèixer aquella veu tendra que li portava donant les "bones nits" les últimes dues setmanes.

Les dues dones es van asseure al fons, ben al fons del local, entre les seves mirades còmplices i les dels indiscrets. Es van demanar un parell de pizzes per compartir sense gairebé mirar la carta. Van començar a jugar per sota la taula. Primer es van tocar els peus com qui no vol la cosa, després aquests peus viatjaven amunt i avall acaronant les mitges suaus i denses, i per últim els dits trapelles i tremolosos es van escolar sota les respectives faldilles.

I allà s'ho va trobar. Gros, com el del seu home. I no podia arribar a entendre com una veu tan tendra i una polla tan grossa poguessin sortir del mateix cos.