Jo sortia de l'escola, de fer les pràctiques, i caminava contenta perquè ja era divendres mentre feia memòria per trobar el cotxe, doncs com que al pàrquing n'hi ha tants i tants, cada dia he d'aparcar en un lloc diferent i em costa recordar cada dia on l'he deixat. Ja ho tenia, m'havia posat en aquell forat del que havia sortit una noia mig adormida aquell mateix matí.
Allí m'esperava el meu majestuós cotxe color grana, amb les seves petites ratllades, aquella "L" ben enganxada al vidre del darrera, aquell maleter que no acabava de ser el seu. I quan me n'adono ja sóc dins, amb la ràdio fluixeta, com sempre, i gairebé fent malabars per sortir marxa enrere. I sense saber com, em trobo amb ella. Amb la patinadora.
Imagina't la situació: un velòdrom, una patinadora, i jo dins el cotxe una mica gelada pel fred de les cinc de la tarda.
Ella ballava i ballava, patinava d'aquí cap allà i feia salts impossibles, postures innates, gests captivadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada