És estrany que no vinguis amb talons,
preciosa. És estrany el teu somriure en una nit de Sant Joan confosa, on tu ets
el centre i la primera de la sala. La llum que incita els altres que surtin a
ballar. Sempre nedant en un mar de cors, però mai saps aturar-te i escollir.
Princesa d’ulls vermells que recorres el meu cos amb els dits, sutilment.
Sabent on començar i on parar. Sabent com fer-me caure dins la teva teranyina
de serp virtuosa. I jo també ballo al racó de la pista eclipsat de la teva llum
màgica que ens fa rodar i rodar com ninots de circ.
Dins el teu perfum que fa que entrem i sortim
amb el teu vaivé. Fent veure que tu ets quelcom normal i amagant-te entre fums
aliens. Vull penedir-me però de moment m’encanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada