Vull volar fins la teva finestra i passejar pel teu carrer de nit. Silenciosa i a distància. Prudent i cautelosa. Esperaré que dormis per fer-te una sorpresa, una gran sorpresa que farà que fins i tot surti el sol. Enmig de la nit.
No tenim res, però tenim temps. I qui voldria temps si no fos per estar amb tu?
Ballaré sola sota la llum d'un fanal, jugaré amb les petites cuces de llum que viuen a les teves pestanyes, em llogaré un piset darrera la teva orella i et xiuxiuejaré coses maques perquè t'adormis.
Canviaré de tema quan no te n'adonis i abans que sàpiguis que no és un somni desapareixeré. Però no per gaire temps. Quan tornis a dormir tornaré a colar-me a casa teva ballant, com qui no vol la cosa.
A tu sí que "t'alcansen" les paraules per expressar el que sents. Tot és dolç en aquest blog. M'encanta.
ResponElimina