Escriu un text on apareguin en ordre aquestes paraules: test, resina, buit, repòs i clar.
_________________________________________________
Jo era una llavor com una altra. Vivia en una bossa de llavors i a vegades viatjava de casa en casa, de bossa en bossa, esperant l'oportunitat d'arrelar. Totes desitjàvem viure en llocs ben diferents. Hi havia qui preferia viure a la muntanya, altres a la platja, als jardins d'una gran ciutat o a l'hort d'una bona veïna. Jo volia arrelar en un test. En un test normal, on rebés unes hores de Sol que ni poc ni massa, que em reguessin guai però que a vegades se'ls oblidés i que no passés res perquè al final, les llavors hem de ser fortes i anar fent amb el que tinguem.
Però cap de les idees preconcebudes va prevaldre. Vaig caure, sense que practicament ningú se n'adonés, de camí cap a vés a saber on. I no et creguis, no va estar gens malament. Un gos despistat em va avorar al camí i vaig trobar terra remoguda on amagar-me. L'arbre que m'és company, el que supura resina dia i nit, diu que vaig estar de sort. Si vols que et digui la veritat, jo no hi crec en això de les sorts. La qüestió és que vivim en un bosc que sembla buit, que passa desapercebut, de vora de carretera. Però, ai xiquets! qui hi entri, no ens trobarà mai en repòs. Els ocells canten, les papallones juguen amb les meves flors, els arbres es saluden fent reverències i dient bon dia amb un bategar de fulles, els caragols ens venen a veure amb la pluja i fan veure que juguen a fet i amagar, el sol gairebé sempre ens fa pessigolles i la lluna ens cuida i ens vetlla explicant-nos històries que sempre acaben bé de llavors que cauen on no els toca i em pica l'ullet i, és clar, en aquells instants no hi ha test que em faci més feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada