diumenge, 16 d’abril del 2017

Hotmail.com

Fer dissabte emocional pot semblar sempre una bona idea. Avui el concepte endreçar i llençar està a l'ordre del dia però mai és tan fàcil fer-ho. Sola. És a dir, un criteri extern ens ajuda a seleccionar de manera objectiva allò que ens serà útil en un futur no molt llunyà o que realment ha passat a la història fa dies.
És màgic, bonic, inevitable i senzill que se'ns escolin els records entre la roba que pleguem o les llibretes que llegim o els correus que trobem. És fantàstic i és un viatge. No està assegurada la tornada, ja que si t'hi penges hi pots estar hores i hores. Acariciant el passat, plorant-lo inclús, rient-lo fort i abraçant-lo en la distància sabent que no tornarà.
Per cert, creus en el concepte de l'infinit?
Si és així no et sonarà extrany que presuposi que hi ha universos infinits, amb móns infinits, amb nosaltres infinits. Possiblement en algun d'aquells infinits el passant s'estigui repetint i en un altre existeixi una màquina del temps per tornar enrere. La conclusió que m'aporto és que avui som aquí i aquí el passat és lluny, ben al fons i ben endins. I és un regal poder tornar-hi amb la ment. Tancar els ulls i sentir-te darrere meu, i veure com em miraves, i com em parlaves, i com ens comunicàvem mentalment abans que ningú ni tan sols pensés que era possible fer-ho.
I de sobte, com qui no vol la cosa, el passat torna. I és real i és en aquest món. I et torno a sentir abraçant-me per l'esquena i olorant-me darrere les orelles. I jo em pregunto si està passant de veritat o estic perduda en algun somni molt manipulat pels meus desitjos ocults. Et tinc davant i parlem i m'agafes la mà. Seiem i riem i el temps no ha passat. De veritat que no ha passat.
De fet, tinc la sensació que el temps no tornarà a passar mai més entre tu i jo. Hi ha alguna cosa per la qual encara no s'ha inventat un mot que ens reté i ens lliga. I el fil pot ser llarg i molt flexible, té les qualitats perfectes per saber que és d'aquells que no es trenca.
Estic molt tranquil·la sabent que som aquí, igual que vam ser-hi, de la mateixa manera que hi serem sempre. I si els sempres duren per sempre i es repeteixen com en un loop infinit en els diferents móns, seguirem ballant eternament amb les trobades inesperades que tant havíem esperat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada