Destellos.

De ben lluny vaig sentir difuminada la seva veu, llunyana però a l'abast. Semblava una deesa que encantava com una sirena, amb aquells cants enmig de la negra nit, fent-me, insconscientment, volar cap a ella. Realment no em va costar massa trobar-la, el camí mig asfaltat em va dur fins una petita urbanització, i d'allí un camí secundari fins a un tancat envoltat d'arbrets. No hi vaig veure llum, i semblava desert. Fins que em vaig adonar que de les escletxes que deixaven les fulles dels arbres, s'hi escapava fugiser un rajolinet de llum.

I el vaig seguir.

El vaig seguir per veure l'escenari ancestral d'aquella nit, que semblava que la Lluna hagués sortit només a veure-la a ella. Pell broncejada, lluna plena. Bell contrast. Cabells mig rossos mig castanys, pircing al nas, ulls clars i brillants. Ungles pintades. Es despullava com si no tingués pressa alguna, com si aquella nit fos eterna. I cantava al ritme dels seus moviments amb l'acompanyament de la natura de fons. L'aigua brillava i s'hi va summergir amb suavitat per sortir-ne mullada i preciosa. Per deixar-me sense alè.

I els meus somnis volaven amunt i avall, jugant amb els seus cabells. Era la dona més màgica sobre la Terra en aquell precís instant. Ho sabíem les dos.

Vaig entrar dins el recinte un cop recuperada del xoc, despullant-me a mida que avançava, com si un codi no escrit m'obligués a fer-ho, i vaig restar dempeus darrera una tauleta de marbre rodona. Esperant el que estava a punt d'arribar.

Un petit ensurt fingit, que es notà forçat, i un somriure tímid van convidar-me a entrar a la seva piscina. I em va acariciar dolça i tendra allí on la llum insistia. I em va besar sota l'aigua. Vam ballar mentre cantava deixant-nos portar per la corrent que els nostres cossos generaven, vaig alçar-la a pols fora de la piscina, i ens vam fer l'amor amb la lluna de fanalet de Sant Jaume.